Vuit Paroles

ni prou memòria.
Fins a vuit,
que és el mateix que l’infinit.

Va!, deixem-ho estar,
i dóna’m la mà, que no tinc pressa.
Ei!, si et ve de gust,
baixem al parc,
que hi ha revetlla de Sant Drap.

I als ulls, milers de punts,
que fan la llum de les bombetes.
N’hi ha vuit,
que és el mateix que l’infinit.

Totes les cançons,
les serpentines i avions,
bufen cap a les finestres i cortines.
I, de bat a bat,
es despentina el meu cap, sospira i riu.
No tinc records de cada quart.
No hi ha terra endins,
ni mar enllà,
només carrers que hem anat passant.

I el so potser llunyà,
potser apagat, de les balenes,
a la nit, quan aquest pis sembla infinit.

Totes les cançons,
les serpentines i avions,
bufen cap a les finestres i cortines.
I, de bat a bat,
es despentina el meu cap, I tot pren algun sentit
abans comptar vuit.